Dolça memòria

Poc a poc oblidaràs tot el que vaig dir, suposo que inclús oblidaràs com ens miràvem. Dius “aquello” enlloc de camp perquè és de color verd. Ara l’avi habita a la paret de color de poma àcida i fa temps que no sóc ningú. No al teu record.

 

Això que t’agrada, veus? es diuen caramels. Abans en duies les butxaques plenes. Es mengen d’un en un. Són teus. No te’ls trec. No cridis. No ploris. D’un en un.

 

Desapareixes mentre estic aquí. Et veig marxar entre records i paraules. Pateixo perquè no tornis a caure.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *